Cercar en aquest blog

dimecres, 28 d’abril del 2010

Conclusió PAC 2.2

Aquí us deixo la conclusió de la PAC 2.2, espero que sigui interessant la meva experiència:


Comparar casos educatius i participar de les experiències docents d’altres professors i mestres és una tasca que fem molt sovint però a la qual no li donem la importància que es mereix ni el tractament adequat fins que no ens adonem de totes les possibilitats que ens ofereix. Amb aquesta activitat es posa de manifest la importància de compartir experiències, de fer-les significatives i útils, i sobre tot de saber com fer-ho i amb quins mitjans, perquè fins ara jo només l’havia fet a seminaris i assessoraments professionals als centres.

Amb bases de dades com la base KITE i fòrums i blocs sobre la pràctica docent, tenim més facilitat per accedir-hi, i poder participar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora, sense necessitat de assistir a una activitat de formació, assessorament o seminari, que tenen uns horaris molt concrets i no es fan tots els mesos.

Fer aquesta activitat, per a mi ha sigut una bona experiència, molt enriquidora i sobre tot funcional, ja que he pogut aprendre estratègies emprades per altres companys per a desenvolupar la meva activitat docent, i aquesta funcionalitat és pròpia d’aprenentatges significatius.

dimarts, 27 d’abril del 2010

Conclusions activitat 2.1

Amb retard però encara estic aquí, com sempre i com ens passa a tots, anem massa atabalats i ho volem fer tot, però una cosa darrere l'altra!!!!!

Aquí us deixo la conclusió que vaig treure de l'activitat sobre el canvi conceptual, pot ser demà també os deixaré la de l'activitat 2.2, però anem per passos, com he dit abans una cosa darrere l'altra, i ara toca la 2.1.


Aquesta activitat no ha sigut difícil, però si amb un alt grau de profunditat. Per a mi ha implicat una gran reflexió i aprofundiment sobre els meus propis pensaments i coneixements. No sé perquè m’ha costat tant fer-la, i ha fet que m’adoni de que una actuació que hauria de ser més quotidiana com la reflexió, no la faig, desaprofitant el gran potencial i riquesa que té com a eina en la reestructuració, assimilació i acomodació dels nous conceptes als esquemes de coneixement per a que es produeixi un veritable canvi de conceptual.

dijous, 1 d’abril del 2010

Avaluació 1.3 segona part


MAPA CONCEPTUAL


Avaluació PAC 1.3 primera part

Informe de síntesi
Síntesi de l’article “Ciencia, tecnología i societat: nous interrogants per a la psicología” de Miquel Doménech i Francisco Javier Tirado.

Introducció: la psicologia i l'estudi de la ciència

Vivim en una "societat de la informació" on gran part del progrés socioeconòmic està fixat en una contínua producció d'innovacions tecnocientífiques.
La psicologia, certament, no ha romàs immune al paper central que la ciència progressivament ha ocupat en les nostres vides. I per a alguns psicòlegs, aquest desplaçament del nostre centre de gravetat cap a allò científic ha estat objecte d'estudi

Això no obstant, les principals contribucions de la psicologia a l'estudi de la ciència s'emmarquen en la denominada Psicologia social de la ciència. Aquest camp posa èmfasi en els aspectes socials, culturals i simbòlics de l'activitat científica
En definitiva, la Psicologia social de la ciència assumeix com pressuposat que els científics estan subjectes als mateixos processos psicosocials que les persones "del carrer.
Tant la Psicologia de la ciència com la Psicologia social de la ciència presenten un buit que avui dia es fa cada vegada més evident. El seu objecte d'estudi defuig sistemàticament l'estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals (Domènech i Tirado, 2002). La inextricable relació que hi ha entre ciència, tecnologia i societat demana una anàlisi sistemàtica per part de la psicologia i constitueix el que hem anomenat un nou interrogant per a la psicologia, per això la necessitat de parlar de ciència, tecnologia i societat com un tot que fa intel·ligible la realitat quotidiana que vivim.

La complexa relació entre ciència i tecnologia

Tradicionalment, per a explicar la relació entre ciència i tecnologia, es parteix d'una premissa bàsica: es tracta de dues entitats diferents amb objectius i formes de fer divergents.
La tecnologia és simple subsidiària de la ciència que pretén la resolució de problemes puntuals i concrets i, per tant, ha de recolzar en la recerca bàsica. En suma, s'entén que la tasca de produir coneixements correspon únicament a la ciència, mentre que la tecnologia s'encarrega d'aplicar els coneixements que la ciència produeix.
Contravenint la imatge tradicional de la relació entre ciència i tecnologia és el predomini dels instruments i no cap lògica especial el que va donar lloc a la ciència, i aquests instruments van sorgir de tecnologies que no devien res ni mica a la motivació de la física ni a la necessitat de resoldre uns determinats problemes teòrics. Ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.

La interacció entre ciència i societat

Que la societat o els afers culturals poden influir en la tasca científica és una cosa que mai no s'ha posat en dubte però aquest panorama canvia dràsticament en els anys setanta.
En aquell moment es comença a qüestionar la necessitat de preservar la ciència de la influència de la societat. El més rellevant d'aquesta manera d'apropar-se a la tasca científica és que es planteja que entre aquesta i qualsevol altra activitat social no hi ha diferències essencials. Deixa, per tant, de tenir sentit separar ciència i societat.
Es generen així una sèrie de controvèrsies i s'assumeix que el coneixement científic s'ha d'entendre com un producte social i, de l'altra, es defensa un enfocament decididament empíric i naturalista, allunyat de l'especulació filosòfica.

La relació entre tecnologia i societat

Podem observar dos tipus de determinismes en quant a la relació ente tecnologia i societat.
El tecnològic ha consistit a plantejar que la tecnologia opera independentment de restriccions polítiques, socials o morals i que arriba, fins i tot, a la producció de les seves pròpies normes de funcionament i desenvolupament. La societat, per tant, no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics. El determinisme social, al contrari, sosté que el que importa no és la tecnologia mateixa, sinó el sistema social o cultural en el qual és inclosa, des del qual és produïda, mantinguda i reforçada. Diversos interessos socials, econòmics, de classe, de gènere, polítics, etc. marquen i guien el desplegament i desenvolupament de les innovacions tecnològiques. Però , tecnologia i societat no són esferes separades, sinó quelcom mútuament constitutiu i definitori.

Síntesi del Mòdul 1: Educació i tecnologia: fonaments teòrics de Julio Cabero



LA TECNOLOGIA, LA TÈCNICA I LA CIÈNCIA

La relació i separació ente els conceptes ciència, tècnica i tecnologia.

La relació ente aquestos conceptes es basa en:
El terme tecnologia és un dels més usats, no hi ha consens sobre la seva definició, tendim a considerar els termes tècnica i tecnologia com a sinònims, la seva concreció i definició ha anat evolucionant amb el temps, la seva definició depèn del corrent científic en què ens movem., i s’enfoca des de dos grans corrents epistemològics: intel·lectualista i pragmàtic.

Connexions entre la tècnica i la ciència:
1. Que la tecnologia com a activitat humana també és un exercici mental per mitjà del qual es dissenya, aplica i avalua una activitat concreta.
2. I que no es tracta d’elaborar dissenys i processos tecnològics transferibles i utilitzables en tots els contextos, sinó més aviat de dissenyar processos aplicatius tecnològics que ofereixin intents de solució a problemes específics.


La tecnologia des de la perspectiva del camp “ciència, tecnologia i societat”.

Des del corrent denominat “Ciència, tecnologia i societat”s’enten que tota innovació tecnològica neix en un context social específic, el qual alhora està condicionat per aquesta. En conseqüència, no s’admet la independència de la tecnologia i la societat, ni la predominança d’una sobre una altra, sinó més aviat la seva interacció i influència conjunta.


Els mites tecnològics.


Segons Cabero (2001) alguns dels mites més recurrents són els següents: Neutralitat de les tecnologies.
– Les tecnologies com a elements democratitzadors.
– Autonomia de les màquines.
– Rebel·lió de les màquines.
– Cultura deshumanitzada i alienant.
– Mite de la transferència de la tecnologia.
– L’existència d’una única tecnologia.
– La millora constant.
– El valor de l’eficàcia.
– Novetat.


LES TIC EN LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ


Lapresència de les Tic en la societat està permeten una s’erie de canvis que tenen una gran influència. Aquesta influència de les TIC en la societat abasta tots els sectors i desenvolupa no sols noves parcel·les del coneixement, sinó també noves formes i estratègies d’aprendre, com la teleformació, i ofereix una sèrie de possibilitats per a l’acte formatiu, independentment del nivell o modalitat de formació a què ens referim:

1. Ampliació de la informació.
2. Creació d’entorns flexibles espaciotemporals per a l’aprenentatge.
3. Ampliació de les eines de comunicació entre el formador i els alumnes.
4. Possibilitat d’interaccionar amb diferents codis i sistemes simbòlics.
5. Flexibilització dels itineraris formatius.
6. Flexibilització i ampliació de les estratègies de formació.
7. Creació d’entorns interactius per a la formació.
8. Adequació de la formació i a les necessitats formatives concretes.
9. Transformació dels rols que tradicionalment exerceixen el professor i l’estudiant.





EVOLUCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA



· Influència dels mitjans audiovisuals i de comunicaió de massa aplicats als terreny educatiu.

Les seves bases se centren en la necessitat que l’instructor compti amb bones eines audiovisuals i tècniques per a desenvolupar la seva activitat professional; s’entén que amb la millora dels instruments tècnics milloren els productes que es volen aconseguir i els processos desenvolupats.

El plantejament que subjeu en aquesta concepció de la TE és que el maquinari amb el programari apropiat pot millorar la qualitat i eficàcia de la instrucció.


Introducció de la psicologia conductista en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

La TE és considerada com l’aplicació d’una tecnologia humana, que en línies generals pretén la planificació psicològica del mitjà, basat en les lleis científiques que regeixen el comportament, amb uns models de conducta planificats que, a priori, es consideren desitjables.

Ara, els interessos començaran a mobilitzar-se cap a dissenys més amplis de situacions instruccionals, originant-se cert interès pel programari i el seu disseny, en funció del criteri de seqüenciació de la teoria conductista skinneriana.


Introducció del enfocament sistèmic aplicat a l’educació.

La tercera font d’influència de la TE quant al desenvolupament la rep des de la teoria de sistemes i l’enfocament sistèmic. Això va suposar un canvi en el seu focus central passant a centrar-se en l’anàlisi dels diversos elements participants en l’acte formatiu, en la seva organització per a aconseguir objectius prèviament determinats.

Implica començar a assumir la TE com el disseny de situacions d’ensenyament, perquè elles mateixes de manera eficaç aconsegueixin els objectius que han estat inicialment previstos.


· Noves orientacions sorgides com a conseqüència de la introducció de la psicologia cognitiva i els replantejaments epistemològics plantejats al camp educatiu.

a) Millora de la qualitat de les accions formatives; van començar aviat a semblar només promeses.
b) Reconèixer l’amplitud que se li havia donat d’entrada en contradicció amb altres disciplines com la Didàctica en la nostra cultura acadèmica.
c) L’ampliació dels camps i disciplines de fonamentació.
d) La falta de fonamentació teòrica amb què s’havien pres algunes de les decisions dins el camp de la TE.
e) La progressiva aparició de dades i fets que eren difícils d’explicar exclusivament sota el paradigma estímul i la resposta.
f) La significació que el context comença a adquirir com a determinant dels resultats de les accions educatives i de la inserció de les TIC.
g) L’oblit que anteriorment s’havia tingut de la dimensió organitzativa per a la incorporació de les TIC.
h) El desplaçament de l’interès científic que comença a centrar-se, més que a conèixer els productes obtinguts, a indagar sobre els processos pels quals aquests s’aconsegueixen. A més a més, més que centrar-nos en conductes observables, sorgeix l’interès per abordar les dimensions internes de la persona.
i) La transformació d’una fonamentació de corrent conductista a una altra cognitiva i constructivista.
j) Els aires renovadors que en la societat en general, i en les diverses manifestacions que la conformen, es donaven en contra del mecanicisme, buscant aproximacions més humanistes i socials.
k) I a l’últim, el paper significatiu que en la societat estaven adquirint certes tecnologies de la informació, com la informàtica i la telemàtica.



La integració de les TIC dis del procés d’ensenyança-aprenentatge.


La concepció que hem defensat de la TE suposa també que les TIC seran percebudes de manera diferent de la de mers recursos transmissors d’informació. També comporta assumir amb tota claredat que l’impacte que tinguin en la formació no en dependrà, sinó que dependrà de les relacions que siguem capaços d’establir amb la resta de variables de l’acció formativa: professor, alumnes, continguts, metodologies, activitats, etc. Al mateix temps, hem de tenir en compte que els mitjans, qualsevol tipus de mitjà, independentment del seu potencial tecnològic, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquets.



FONAMENTS DE LA TECNOLOGIA EDUCATIVA


Aportacions des de la teoria de la comunicació.

La TE i la teoria de la comunicació mantenen una relació directa, perquè la seva funció bàsica consisteix en l’optimització del procés de transmissió de missatges didàctics
Per a Shannon la comunicació és un procés que comença amb la selecció de la informació o missatge que es desitja emetre. Aquesta informació posteriorment és codificada per un transmissor perquè sigui susceptible de ser
emesa per un canal o mitjà material que posa en contacte al transmisor amb el receptor; aquest últim, un cop rebuda la informació la decodifica, i finalitza el procés amb un destí, és a dir, la raó per la qual es realitza tota l’operació.
Però per a nosaltres la seva vertadera aportació està en el que denomina font de soroll o pertorbacions, que són una sèrie de factors externs, que poden impedir que el procés comunicatiu es porti a terme. Aquestes pertorbacions es poden donar tant en l’emissor com en el receptor o en el medi físic i poden ser degudes a dimensions psicològiques, ieològiques i culturals.

L’extensió espacial que s’aconsegueix amb les TIC comporta a una extensió en valors, normes d’interpretació i dinàmiques culturals, que han de ser respectades i assumides, tant per l’emissor com pel receptor, si volem que la comunicació es produeixi.


Aportacions des de la psicologia.

Tres han estat els corrents que més han influït:

1. La psicologia de la Gestalt
La psicologia de la Gestalt va mostrar una preocupació fonamental per l’estudi de la percepció; d’aquí, la seva importància per a la TE. Entre les seves aportacions més significatives trobem les lleis de la Gestalt “de la figura-fons”, del “tancament”, de la “proximitat” i de la “semblança”.

2. La conductista
Els conductistes es van preocupar per l’estudi de la conducta observable, utilitzant per a això mètodes objectius i
quantitatius. En aquest corrent destaquen dos autors, Pavlov i Skinner. Aquest últim encara més en la seva concreció per a la TE.

3. La psicologia cognitiva i constructivista

Les últimes aportacions rebudes per la TE des de la psicologia han estat les de la psicologia cognitiva i de forma més específica les sorgides de la concepció constructivista. A diferència del corrent anterior, l’aprenentatge es percep no com un mer canvi en les conductes, sinó més aviat com un canvi en l’estructura cognitiva.


Aportacions des de les tecnologies de la informació.

En l’actualitat les TIC han aconseguit una forta presència en el sector de la formació ocupacional i empresarial, on els multimèdia, els simuladors, els entorns telemàtics i les videoconferències estan adquirint un paper significatiu per a la capacitació i la readaptació dels treballadors. Podríem dir que les TIC estan influint en el món laboral, ocupacional i empresarial de tres formes clarament diferents:
a) La creació i la generació de noves ocupacions i professions.
b) La potenciació de noves formes de treballar i desenvolupar l’activitat laboral amb la creació de nous contextos laborals, com el teletreball.
c) La potenciació de noves formes d’atendre la formació laboral i ocupacional dels individus.
Síntesi del debat

Una de les noves idees que he adquirid és la concepció de la tecnologia com a un fet a la nostra societat, inevitable i, encara que invisible per molts, influent i present al nostre entorn. La tecnologia ens condiciona a l’hora de viure, treballar, gaudir del temps lliure, oferint-nos un ampli ventall de possibilitats diferents d’actuar, i tan mateix passa a l’educació. Les tecnologies de la Informació i Comunicació són un fet a les nostes aules que hem d’aprofitar, a més de ensenyar als nostes alumnes a treure bon profit d’elles, i han de formar part de les nostes tasques diàries facilitant els processos d’ensenyança-aprenentatge.
De la carpeta del Tecnopart, m’han agradat les argumentacions de Pilar Llompart i Tània Casanova, amb conceptes com humanització sentiments, naturalitat... penso que lliguen perfectament amb el que penso i a més han estat molt ben explicades, i del bàndol contrari, en Jordi Urgell, que amb molts arguments pràctics i tècnics volia donar raons que admetessin la necessitat de que la tecnologia supervises (potser massa ...) el part...Penso que la MªRosa Pujol Boronat ha fet una molt bona feina i a més l’ha deixada reflexada als seu blog, totes les seves aportacons han sigut bones però destacaria la de la aportació al debat Frida Parla. Per altra banda la Maria Jimenez Lopez va fer una molt bona aportació al debat a la carpeta ct a l’escola al fil de la informàtica a la educació infantil.
Conclusió.

Pensava que seria més fàcil l’elaboració d’aquesta PAC però ha sigut una mica més complicada. La veritat que totes les dificultats que he trobat han sigut per una manca de coneixements informàtics, ara aquestos, de moment estan solucionats. No he aprés només coses relacionades amb el contingut de l’assignatura sinó amb el funcionament d’alters programes que ni coneixia i els quals poden ser important en la nostra tasca diària facilitant-nos el poder transmetre informació al nostes alumnes mitjançant mapes contectuals estalviant temps.

Per una banda al fer la síntesi i prendre anotacions sobre el mòdul, i per altra fet el mapa conceptual que ho sintetitza he aprofuntit molt en els continguts del mòdul 1 i l’article de Domènech i Tirado.

En quant al debat ha estat molt interessant i molt ben organitzat. Abans pensava que els debats podien millorar una mica però després de haver-hi participat en aquest m’adono que els que he fet anteriorment no estaven tan bé organitzat. El que si he pogut corroborar és que la qualitat d’un debat depen de l’organització i les intervencions.